al·legacions

Tothom sap que tenir un bon lloc per estudiar és molt important. A més de tenir una taula i cadira necessàries, també será molt important:

- Una bona il•luminació (una general a la sala i una llum directe).

- Una bona postura física.

- Una bona temperatura.

- Els materials utilitzats.

A més és recomanable una cadira amb ajustament d’altura, llibres de consulta al nostre abast, connexió a internet, etc.

L’Ajuntamet de Llucmajor ha habilitat una nova aula d’estudi:

Crec que sobren les paraules. Tan sols queda demanar la dimissió de la Regidora d’Educació!!!!!!!!!

Aquesta és la forma de fer política del Partit Popular a Llucmajor.

“Estalvi de 4'5 milions de wats en l'enllumenat nadalenc”

Aquest és el títol que em trob anunciat a la plana web institucional de l’Ajuntament de Llucmajor. “Càspita” he pensat!!! Quina notícia més bona!!! A la fi un estalvi!!!

Molts pensareu, més enllà de l’alegria evident per estalviar energia, a què es deu tanta sorpresa? I la resposta és: Per què no es fa publicitat de la resta d’actuacions o omissions de la nostra Corporació Municipal?

- Que les úniques inversions realitzades al nostre municipi provenen d’altres Institucions. Plan E (reforma i peatonització del centre, instal•lacions esportives, reformes a les urbanitzacions, ...). Subvencions del Consell Insular (no és increïble que no es participi d’algunes subvencions del CIM perquè l’Ajuntament no pot fer front a CAP despesa econòmica, encara que sigui del 10%).- Que mes rere mes els funcionaris no saben si cobraran el seu sou.

- Que alguns ciutadans paguen serveis que no reben. (Aquest sembla un tema delicat, però millor que es demani als residents de Vallgornera).

- Que no es produeix cap estalvi en la contractació d’assessors polítics (tot el contrari, han augmentat després del recent pacte PP-UM).

M’agrada la transparència. El que no m’agrada és la manipulació informativa, i molt menys quan s’utilitzen recursos públics. Senyors governants, la meva sincera felicitació per la nova cultura led que han decidit dur a terme.

Esper que aquest nou aprenentatge no sigui incrementar la pressió recaptadora (un petit exemple seria l’atracament de l’IBI) per seguir fent la pitjor gestió econòmica de la democràcia local.

La Conselleria d'Educació i Cultura destina 3,8 milions d'euros a la construcció del nou col·legi públic de Llucmajor.

El Consell de Govern, a proposta de la Conselleria d’Educació i Cultura, ha acordat autoritzar el conseller Bartomeu Llinàs a disposar de la despesa derivada del conveni de col·laboració entre la comunitat autònoma i l’Ajuntament de Llucmajor per finançar la construcció del nou col·legi públic del municipi.

El futur CEIP de Llucmajor, que substituirà l’actual centre modular que està en funcionament al municipi, té un pressupost de 3.858.542,32 euros i, una vegada enllestida, comptarà amb una capacitat per a 450 alumnes (150 d’infantil i 300 de primària).

S’ha de recordar que, dins del Pla d’Infraestructures 2008-2009, la Conselleria d’Educació i Cultura està destinant ja 3.572.418 euros a la construcció del CP Puigderos, que preveu dotar el centre de 18 noves aules, amb capacitat per altres 450 alumnes (150 d’infantil i 300 de primària), una aula de psicomotricitat, aules de petits grups, taller polivalent, aula d’informàtica, biblioteca, menjador, cuina, gimnàs i vestuaris, a més d’una zona d’administració, serveis i instal·lacions.

En els darrers 30 anys, molts companys i companyes socialistes han treballat per al benestar i la defensa dels interessos de llucmajorers i llucmajoreres (1979-2009). Especialment en el període 1987-1991, l'únic amb un Batlle socialista. Una legislatura que fou l'inici de la modernització del nostre municipi. Foren els 4 anys amb més iniciativa política de la democràcia local recent. Veniem d'uns governs municipals de caire conservador i ranci, incapaços de mirar al futur.

Llucmajor ha canviat molt des d'aleshores, i els socialistes mantenim el nostre compromís en tornar a donar un fort impuls a la política municipal i configurar el municipalisme com un espai de primera magnitud. Llucmajor sofreix canvis econòmics, socials, culturals,... que provoquen nous problemes que han de ser resolts amb intel•ligència i idees innovadores. Ens trobam davant una urgència política.

Actualment, el nostre grup municipal treballa per intentar una entrada d'aire fresc al Consistori, aportant idees i propostes per solucionar els problemes dels llucmajorers. Enfront, un Partit Popular amb receptes caducades.

Les accions de l'actual equip de govern ens han duit a la pitjor situació econòmica d'aquests 30 anys de democràcia local. Quines solucions ofereixen per reduir aquest endeutament? Quines inversions han fet al nostre municipi?

Hem vist com un Batlle llucmajorer ha hagut de dimitir una vegada condemnat per la Justícia. Se'n recorda el PP que són el mateixos que formaven part del govern presidit pel condemnat anterior Batlle? No existeixen més responsabilitats polítiques?

Els socialistes de Llucmajor volem oferir a la ciutadania una manera diferent de fer les coses, amb honradesa i responsabilitat, posant sempre l'interès general per davant.

Així responia el senyor Mayor Oreja a la següent pregunta: "¿no considera pertinente condenar el franquismo?" (La Voz de Galicia, octubre 2007): "No, por muchas razones. ¿Por qué voy a tener que condenar yo el franquismo si hubo muchas familias que lo vivieron con naturalidad y normalidad?"

Els dirigents del Partit Popular han embogit comentant i criticant als companys Socialistes que l'altre dia a l'acte d'UGT a Rodiezmo aixecaren el puny per cantar La Internacional.

No entraré a comentar si aquest és o no un símbol anacrònic, però sí que vull expressar la més profunda indignació amb la comparació que fan amb la salutació nazi-fascista. Hi ha milions de motius per estar en contra d'aquesta comparació, però enumerar-los seria entrar a un joc inútil i sense profit.

Tan sols un petit apunt: durant la dictadura franquista molta gent va ser perseguida, humiliada, vexada, etc, per l'acte simbòlic d'aixecar el puny. Mentrestant alguns destacats polítics del Partit Popular vivien en una “extraordinaria placidez”.